10 de setembre del 2008

XXau anniversari d'Es FRADINS DE VIELHA


“Ariuan”
(espectacle de cançons e dances dera Val d’Aran)

Diuendres, 5 de seteme de 2008
Entàs 22 ores, ena sala Polivalenta de Vielha

“Ariuan”, un nauèr espectacle d’Es Fradins de Vielha

“Ariuan” ei ua antiga paraula aranesa, qu’encara s’utilize enes pòbles de Canejan e Bausen, damb eth significat de “er an passat” e tanben de “beth temps a” o “antigament”. Ei damb aquest dusau significat que nosati l’auem trigada entà nomentar eth nòste nauèr espectable de dances tradicionaus araneses. Damb eth, volem celebrar es nòsti vint ans d’existéncia coma grop dedicat ara recèrca, conservacion e difusion deth patrimoni musicau e coreografic dera Val d’Aran.

Er espectable vos prepause un viatge ara Val d’Aran deth sègle XIX, entà descorbir non sonque es dances qu’ alavetz s’i barauen, senon tanben es principaus hèstes qu’en fornien era ocasion. Atau, seguint eth curs dera annada, auem trigat quate moments entà apropar-vos ara vida-vidanta des aranesi d’aqueth temps: Magràs o Carnaval, ara fin der iuèrn; er amontanhatge deth bestiar, entah mes de junh; eth temps dera sèga, pendent eth mes de juriòl; e, finaument, era hèsta major, que, ena major part des pòbles aranesi, se celebrauen pendent es mesi der ostiu.

Es dances son interpretades ath son des esturments tradicionaus deth país, e, tanben, a “son de votz”. Ath long des diuèrsi quadres que composen er espectable, es vestits des dansaires vos mòstren era diuersitat dera indumentària tradicionau en parçan, condicionada autant pera edat coma pera posicion sociau, eth gust personau, er ofici o eth moment dera annada.

“Ariuan” ei frut des vint ans de trebalh de recerca deth nòste grop suber es dances e tradicions araneses. Er espectacle traduís er esperit e era manèra particulara de trabalhar deth nòste grop, que, ena mesura deth possible, saje tostemp de conjugar eth mès gran respecte pera tradicion damb eth desir de trapar nauèri camins d’expression e de creacion artistica, e açò damb er objectiu d’apropar milhor tot aqueth patrimoni as nauères generacions.

Prumèra Part: CARNAVAL QU’EI ARRIBAT!

Era matança deth pòrc
Abantes o dempús de Nadau, segons es cases, s’acostumaue a hèr era matança deth pòrc, çò que constituie ua ocasion de trobada de parents, amics e vesins, que, soent, acabauen minjant, beuent, cantant e dançant amassa.

Candelèra, titasèra
Coma assenhale er arreperbèri “Candelèra, titasèra”, eth dia dera Candelèra (2 de hereuèr) acostumauen a començar es tabòles pròpries deth temps de Magràs (Carnaval). Alavetz gessien es prumèri corròps de “titasi” (joeni disfrassadi de hantaumes) qu’anauen casa per casa hènt era quèta, espantant as gojates, e, se non les dauen arren, panant tot çò que podien.

Eth barbacàns
En Canejan, eth passavila dera hèsta de Magràs recebie eth nòm de “barbacàns”. Es joeni que i participauen se disfraçauen damb còrnes e pèts d’animaus e se penjauen grani trucs e esqueres ena centura. D’aquera faiçon, corrien e sautauen pes carrèrs deth pòble.

Pipòt o Carnaval pastèra
Eth simbèu dera hèsta ère un pipòt, hèt damb ròba vielha farcida de palha, que, segontes es pòbles se nomentauen “Pipòt” o “carnaval pastèra”. Fabricat pes fradins qu’organizauen era hèsta, ère passejat pes carrèrs deth pòble e presidie er endret a on s’hège eth balh.

Eth balh de garròts
Ara ocasion de Magràs ère costum dançar eth “balh de garròts”. Entad aquerò metien ua creu hèta damb dus bastons dessús d’un veire de vin, ath torn dera quau hègen era dança. Aqueth qu’artenhie non tirar era creu en tot dançar esdevenguie eth rei o capitan dera hèsta, e dirigie toti es balhs e es tabòles que s’i hègen.

Es titasi
Era gent se disfraçaue damb çò que trobaue, com ara pèts d’animau, ròba vielha, o perruques de canam, e, soent, se tintauen era cara damb sutja. I auie tanben qui se disfraçaue en corròp, representant vielhs maumaridats o bossuts, mossurs e madames o gitanos.

Eth balh der ós
Eth nomentat “balh der ós” ère ua des comparses mès populaers e demorades dera hèsta de Magràs. Un joen se disfraçaue d’os damb pèts e corrie pes carrèrs deth pòble acassat per d’auti joeni que representauen as caçaires. Un còp capturat, lo pasejauen peth balh estacat damb ua còrda, obligant-lo a dançar.

Era mòrt e er enterrament de Carnaval
Eth dimèrcles de cendres auie lòc eth judici e era mòrt de Carnaval. Segontes es pòbles, eth pipòt ère afuselhat o penjat, e dempus lo cremauen, acompanhat des crits e plors fingits des assistent que li cantauen “adiu praube carnaval”.

Quarèsma
Damb era arribada dera Quarèsma s’acabauen es hèstes e tabòles, e pendent sèt setmanes calie hèr dejunis e non se podie minjar gras. Arribada era Setmana Santa es campanes enmudien: alavetz es escolans cridauen a Missa damb uns petiti esturments de husta nomentadi “ragues”. En Bossòst e Vielha se hègen professons a on figurauen comparses de joeni vestidi de soldats romans, nomentadi respectiuament “armats” e “labardès”.

Segona Part: ER AMONTANHATGE E ERA SÈGA

Er amontanhatge deth bestiar
Damb era arribada dera primauèra se reprenien es trabalhs deth camp e deth bestiar. Entà Sant Antòni de junh, ère costum tóner es oelhes. Us dies mès tard, entara vesilha de Sant Joan, començaue era pujada des ramats e vegades de vaques e oelhes enquiàs nauti peshius dera montanha, a on demorauen enquiara hèsta de Sant Miquèu de Seteme, tot jus començada era tardor.

Eth balh dera “borrèga”
Eth dus de junhsèga se hège ua des pregaries mès importantes dera annada tath Santuari dera Mare de Die de Montgarri. Ath delà des aranesi, i acostumauen a anar gent des parçans vesins deth Palhars e deth Cosserans. Dempús dera Missa e dera professon, s’i hège balh, e es pastors aranesi e coseranesi acostumauen a dançar amassa “borrègues” e “trauessades”, soent a son de votz.

Era hèsta dera sèga
Damb er estiu arribaue eth temps dera sèga de prats e camps. S’es sues possibilitats ac permetien, es cases logauen còlhes de dalhaires e segaires, que, soent, trabalhauen en tot cantar. Coma en tota era montanha gascona, er acabament dera coelheta ena Val d’Aran constituie tanben ua ocasion de hèsta, tabòla e balh. A mejans det sègle XIX, gigues, pòlques e rondèus, cantades o tocades damb er acordion e et vriolin, constituien eth principau repertòri des dançaires.

Tresaua part: ERA HÈSTA MAJOR

Era net de Sant Joan
Coma rebrembre eth poeta aranés Jusèp Condò e Sambeat en sòn poèma “Era net de Sant Joan”, era vesilha d’aquera hèsta ( eth 23 de junh) ère costum benadir e cremar eth nomentat “haro” o “taro”. Aguest consistie en un tronc d’auet, esberlat per un costat damb cunhes de husta e plantat ath miei dera plaça o ara gessuda deth pòble. Un còp alugat, era gent corrie e dançau ath sòn torn.

Es passaviles
Ara ocasion dera diada deth sòn sant patron, toti es pòbles celebrauen era hèsta major. Ère costum convidar a parents e amics de d’auti pòbles. En totes es cases se pastauen còques qu’es fradins o coplants remassauen acompanhadi pes musics en un alegre passavila.

Era professon
Era Missa solemmna, presidida pes autoritats, ère seguida pera professon que, portant era imatge deth sant, recorrie es principaus carrèrs deth pòble, mentre es assistents cantauen es sòns “gois”.

Es Aubades
Ara ocasion dera hèsta major, es fradins que l’organizauen (soent es quintos o joeni qu’ aqueth an auien de hèr eth servici militar) logauen un o mès musics. Pr’amor de pagar-les, ère costum dedicar era tarde deth segon dia dera hèsta a dançar “Es Aubades”. Ath son dera musica, es fradins dançaires, capitanejadi per un “capitan” o “fradin major”, virauen ath torn des autoritats, gojates o persones convidades ara dança, setiades en bancs o cagires ath miei dera plaça. En acabar, e a cambi d’aqueth aunor, aguesti acostumauen a pagar quauque sò.

Es balhs
Es balhs se celebrauen en plaça major o ena crasta o casa dera vila, abantes e dempús de dinar e tanben pet ser, ara lum des tedes, e enquià ben entrada era net. En quaqui pòbles, eth balh lo daurie eth fradin major damb era hilha dera casa que mès diners auie pagat entara hèsta. Soent, acostumauen a dançar un “Balhano” o “Balh pla”, ath que, un còp començat, s’i podien híger toti es que volien.


Direccion artistica: Quique Boya Busquets
Mèstra de dança: Cristina Riu
Gestion: Pepita Aunós
Còs de dansa:
Coordinación des comparses de Magràs: María José Saurina
Vestuari: Encarna Faure
Lum e son: Jordi Campas y Jose Badia
Decorats e ambientacion: María Elvira Riu y Victoria Saurina
Exposición de Fotografías: Nuria Parramont e Aran Sanabria

COS DE DANSA FRADINS

JUAN CARLOS RAMOS
QUIQUE QUINTERO
JORDI RIU
SAMUEL BERMUDO
JUANAN CAUBET
DANI DELAURENTS
ALBERTO ESCUDERO
JAVI VIDAL
MIQUEL VIDAL
IGOR LOSADA

CRISTINA RIU
RUTH BARRERA
JUDITH BARRERA
ANA BERART
MARIA ARAN ARJÓ
ALBA DÍAZ
ARAN SANABRIA
LAURA LOBON
ANDREA MAURELOS
MONICA ASENSIO
MARTA DELGADO
ANA CARDONA
ELENA PENA
MARÍA MORA

FRADINETS

ALEX BERMUDO
JANA FERNÁNDEZ
ERIC FITZ
MANEL JAUMOT
LUCÍA MANERO
CLARA PABA
ORIOL POMÉ
EDUARDO VARELA
ANA FERNÁNDEZ
ELENA REBELLES


Eth grop es Fradins de Vielha vò arregrair a totes aqueres persones e institucions que an collaborat ena realizacion d’aguest espectacle, e especiaument ar Ajuntament de Vielha e Mijaran.

20 ANIVERSARI

Eth grop de dances “Es Fradins de Vielha “, volem arregraïr a toti era acuelhuda qu’auec eth nòste espectacle deth passat diuendres dia 5 de seteme entre eth public que i assistic.

Quique Boya Busquets
President